Granada... 1492

GRANADA...1492

La nostra historia arranca amb l’edat moderna, just sis mesos després de la reconquesta de Granada, al juliol de 1492. Actualment. Granada, era la seu de residencia de Jorge Luís II,un noble de molt alt prestigi, ja que tenia varies ciutats com a propietat, i la seva germana Maria Catalina. El noble tenia un fill, Gaspar, i la dona va morir de pesta durant el 1490.

Un metge àrab molt prestigiós, Saladino Kourraouch, va ser contractat pel noble fa dos anys, per ajudar a curar la seva dona de la Pesta, a canvi de poder quedar-se a la seva casa de Granada. Per altra banda, als camps de conreu del voltant de la ciutat, un pagès humil estava treballant la terra miserablement. En Pablo estava preocupat, perquè el senyor feudal li havia demanat els impostos. La bruixa de la ciutat, tancada a les masmorres, preparava una de les seves pocions per intentar fugir, i mentrestant, un senyor feudal pregava també per a que Jorge Luís no li demanés més impostos.

La trama de tot els successos, és que es divideixen en dos bàndols alguns dels habitants de la Granada i els voltants: per una part es trobaven la bruixa, el senyor feudal, el fill del noble, el pagès i la bandolera i a l’altre bàndol hi eren Jorge Luís, la germana de Jorge Luís, anomenada Maria Catalina, el bisbe Alfons IV, que venia de Mallorca, i el metge Àrab de gran prestigi.

L’objectiu dels dos bàndols no era més que acabar amb la vida de l’altre.

Així doncs, la indignació del bàndol, diguem-li menys prestigiós, era degut a la diferencia de qualitat de vida entre uns i altres, perquè mentre uns descansaven sobre coixins els altres, sobre gallines. Menys un personatge, Gaspar.

Gaspar passejava un dia, aviat pel matí, pel bosc, quan, de sobte, va sortir una bandolera, desconeguda per ell, d’un matoll. Ell, espantat, no s’havia que fer, però la bandolera, amb bona fe, va escoltar la seva indignació i li va semblar motiu de lluita. Decidida es va unir al seu bàndol i va donar-li a Gaspar una poció feta per la bruixa a canvi de quatre monedes de plata, i sense dir res més, s’esfumà entre els matolls.

La poció era verinosa, i volgué donar-la al seu pare per ell  poder heretar el seu càrrec.  El dia següent, Jorge Luís va haver de marxar a Roma perquè havia mort Inocencio VIII, el papa de l’església catòlica. Gaspar, furiós, va voler donar-li la poció, però va sentir llàstima pel seu pare. Doncs ell volia revelar-se de manera diferent, per això quan el seu pare va marxar, va començar una lluita contra el metge, el bisbe i Maria Catalina.

La lluita va durar dos dies, Gaspar va necessitar ajuda de el pagès i el Senyor Feudal per poder vèncer amb aquest bàndol. Finalment només va morir el metge, la persona que més necessitava actualment aquesta societat.

Quan va arribar Jorge Luís, va veure tot l’escàndol que habia produït el seu fill, no va tenir més elecció que deixar el carrec, abans que els reis de Castella s’adonessin dels fets.

Però Gaspar no va heretar el el càrrec, sinó que va haver de canviar la qualitat de vida de certes persones, i sobretot va aprendre el que era ser un no-privilegiat, en aquella època.